Fa aproximadament unes tres dècades, Llinars del Vallès, era un municipi rural format per camps de conreu. Amb el pas del anys, l’expansió de les zones residencials i d’estiueigs, sobretot a principis del segle XX, va afavorir a la instal·lació de moltes empreses de les quals avui dia disposa i que estan dedicades, principalment el serveis, concretament un 59%. Pel que fa a la indústria i a la construcció del sector secundari, representen un 20% cadascuna. Tot i que, cal remarcar que la indústria és el sector productiu més important de Llinars ja que hi treballen gairebé la meitat dels llinarsencs i llinarsenques assalariats. En relació el sector primari, només un 1% i escaig es dedica a l’agricultura i a la ramaderia..
1. Llinars del Vallés, un poble d’arrels rurals
Tradicionalment Llinars ha estat un poble agrícola on hi dominaven els conreus de secà (cereals, farratge, patates, vinya i llegums) i de regadiu, estesos al llarg del riu Mogent, i la ramaderia de bestiar boví i oví.
Aquesta activitat, en els darrers 15 anys, ha anat perdent pes i ha cedit al seu lloc a empreses de servei, i en menor mesura a la construcció. Actualment, la pagesia només representa el 1,3% de l’economia del poble i la majoria dels ramaders estan agrupats a la Cooperativa Agrícola i la Ramadera Comarcal.
Cal remarcar, però, que a les afores del poble, encara es poden trobar tres granges que es dediquen el sector primari. Aquestes granges són les anomenades: Can Miret, Can Cucurella i Can Capa, llocs on la gent encara ara hi va a comprar llet, pollastres,etc. De manera que, es pot considerar que antigament l’agricultura i la ramaderia eren la principal activitat econòmica. Per això, es diu com a dada curiosa o anècdota que Llinars va ser un dels municipis que durant la guerra civil va enviar més llet fresca a Barcelona. Tot i que durant la postguerra, la ramaderia dedicada a la llet va minvar i va prendre importància la de la carn.
Com a altra font de riquesa, sobretot durant la tardor, era la caça de bolets. És a dir, la majoria de la població es dedicava a ser caçadors de bolets (boletaries) per després fer el mercat dels bolets.
El mercat dels bolets es tracta d'una tradició molt arrelada a Llinars i que es remunta al segle XIX. Durant la temporada boletaire, a la tardor, diàriament sortien de l'estació de Llinars una seixantena de caixes amb aquest fruit del bosc en un vagó reservat per anar a la Boqueria de Barcelona.
L'ajuntament tenia el control del pes dels bolets, per la transacció del producte, n'havia arribat a pesar prop de vint mil quilos en un dia i en brut. La plaça de la Vila s'omplia de venedors amb els cistells plens i de forasters interessats en comprar-los.
Amb el pas des anys es va crear a Llinars el mercat dels bolets, que va donar renom als rovellons, pinetells i rossinyols del poble. Fins i tot, va sortir un reportatge a la Vanguardia que en feia referència. El 29 d'octubre de 1936 el qual comentava que a Llinars es venien uns 4.000 kg diaris i que moltes famílies vivien d'aquesta activitat mentre durava la temporada de la collita.
Tot i que, Llinars, sigui un poble d’arrels rurals, s’ha de tenir present que la indústria, on hi treballa una part important de llinasencs, i les noves vies de comunicació han canviat el paisatge rural del poble. A més, amb la construcció de l’autopista fins a França, actual AP-7, han anat desapareixent un part important dels horts del Mogent, alguns dels quals encara avui es conserven entre aquesta carretera i la via del ferrocarril.
2. La indústria, el pes econòmic del poble
A Llinars, les grans empreses que s’hi poden localitzar són bàsicament: Yorka i Intermas (Polígon Collsabadell) i Envasos del Vallès (polígon del Sud), dedicades a la producció d’accessoris per a l’automòbil cautxú i plàstics. A més, l’Ajuntament ha projectat un tercer polígon, que actualment ja està construït.
 |
| A-7 Llinars Park |
En els darrers anys, la majoria de les empreses, concretament un 90% de les instal·lades al municipi, han tendit a localitzar-se en aquests polígons on hi predominen els sectors de més pes del poble. Aquests són:
- La indústria de cautxú i dels plàstics,
- La metal·lúrgica, la fabricació de productes metàl·lics,
- La química (amb menor importància)
Pel que fa el tèxtil, la fusta i el suro, la seva importància ha anat perdent pes. No obstant, el subsector industrial ha experimentat un creixement bastant important. En primer lloc ha estat el de l’alimentació, les begudes i el tabac. I en segon lloc ha estat la construcció de maquinària i equips mecànics.
3. L'activitat comercial, una activitat vigent fins el dia d'avui i constituïda per un centenar d’establiments
En els darrers anys, els serveis han anat guanyant pes en detriment de la resta dels sectors. En primer lloc el comerç i amb menys importància l’hostaleria seguit dels serveis a les empreses. De manera que el comerç és una de les activitats terciàries principals del poble.
Com a mostra del fet, hi ha un estudi realitzat, l’any 2003 en el qual es comptabilitzen noranta-nou botigues. De totes elles,
· Quaranta-cinc estan dedicades al sectors quotidià alimentari.
· Un parell al no alimentari.· Divuit a l’equipament per a la llar.· Nou als articles per a la persona.· Set a l’automoció i carburant.· Set a la cultura i el lleure.· Vuit al comerç mixt.· I les tres restants estan catalogades com a altres.Per això, es diu que l’activitat comercial actualment està constituïda per un centenar d’establiments.Tot i això, s’ha de tenir en compte que l’activitat comercial, ha sigut una activitat d’importància permanent ja que a Llinars, tot i ser un poble petit i en un principi rural, encara avui en dia es conserven algunes botigues que fa més cent anys que estan obertes. Això és un gran honor pel poble, ja que des de la mateixa Generalitat se’ls hi atorga un títol de reconeixement.
Actualment hi ha quatre botigues centenàries, tot i que havia arribat a tenir-ne sis. El més curiós de tot, és que la majoria d’aquestes botigues van començar a tenir dos negocis alhora, el primer que podia ser qualsevol juntament amb el segon que seria vendre espardenyes. A més, que totes aquestes botigues han estat negocis familiars que han anat passant de generació en generació.
Can Nogueras és la merceria del poble que es va obrir l’any 1900 al veure que no hi havia cap botiga que satisfés aquestes necessitats. Tot i això, venien moltes coses i els llinarsencs van inventar el rodolí següent:
“Volta que voltaràs,
que a Can Nogueras ho trobaràs.”
Cansaladeria Joan Baiges més coneguda pels llinarsencs com Cansaladeria Can Gay. Es va obrir el 1903, on un principi era un petit supermercat, venien pràcticament de tot a part de productes de porc. La botiga va quedar destruïda per culpa d’una explosió durant la Guerra Civil, però es va tornar a reconstruir, fins al dia d’avui que encara està oberta.
Perruqueria Nero també coneguda com Perruqueria Taulats. Era la primera perruqueria d’homes que hi va haver al poble que es va obrir l’any 1888. Juntament amb aquest negoci, la família Taulats va obrir un altre negoci, concretament un bar a la Pl. Santa Maria.
Can Taulats és el bar més antic del poble, el van obrir l’any 1903, fins fa poc tot hi haver fet reformes, encara conservaven el caire rústic característic de l’època. Tothom coneixia el bar Can Taulats, com un dels llocs de trobada al final de la jornada. L’actual propietari explica com encara guarda la copa amb l’embut a sobre on havia begut el mateix Santiago Rusiñol.
4. La Fira de Nadal (La Fira de Torrons)
A Llinars del Vallès, s’organitza una Fira de Torrons o Fira de Nadal que és encapçalada i organitzada per una entitat, on s’agrupen molts dels professionals, anomenada la Unió de Botiguers, Comerciants i Professionals de Llinars (BULL). Aquesta fira, la fan coincidir amb el pont de la Puríssima (primera setmana de desembre) ja que és un fira, que remunta des del segle XIX i on els pagesos hi assistien per omplir els seus rebostos de cares el Nadal.
Per això, en aquesta fira, que dura entre dos i tres dies, els comerciants del pobles i d’altres vinguts de les rodalies, instal·len les parades ala Plaça dels Països Catalans, per tal de vendre tota mena d’articles relacionats amb el Nadal que s’acosta, com ara: torrons, embotits, llums de colors i plantes.
5. El mercat del divendres
A Llinars del Vallès, com a molts altres pobles, un cop a la setmana es fa mercat i concretament s’escau el divendres. Durant aquest dia, es reuneix una sèrie de gent provinent del mateix poble o de les rodalies al carrer d’Europa de les Nacions, lloc on es fa el mercat i que es troba al costat del Pavelló i del Centre d’Assistència Primària, per tal de muntar les parades.
És un mercat molt conegut per la gent del poble com per la de fora i és un punt de trobada per a molts llinasencs/ques.
