Fa molts i molts anys que a Llinars hi viu gent d’arreu del mon (Africa, Amèrica Llatina, Europa...). En son exemple el Dolmen de Pedra Arca i la Torre del moro.
Existia un castell, l’amo del qual es deia Rimbau. La seva pubilla es va casar amb un noi que es deia Corbera de cognom, i es per això mateix que a l’escut de Llinars apareix un corb.
Es tractava d’un poble que vivia de les feines de pagès, treballadors de terra i criadors de bestiar.
No va ser fins l’any 1860 que va arribar el ferrocarril, la qual cosa suposava la gran comunicació amb Barcelona. Va ser a partir de llavors que la vila va començar a patir un canvi molt important: els estiuejants! Se’ls anomenava “senyors” ja que es tractava de gent vinguda de Barcelona. Entre ells en podem destacar a personatges com Santiago Rusiñol, Frederic Marés o Damià Mateu.* Aquest tipus d’estiuejants van provocar una sèrie de conseqüències. Per una banda, van aportar riquesa a Llinars, però per d’altra van frenar la industrialització al poble ja que durant els anys 50 van impedir que s’instal·lessin fàbriques al poble perquè consideraven que perjudicarien la qualitat de vida.
De mica en mica el nombre d’habitants anava creixent, i va fer que es comencessin a asfaltar els carrers, reconstruir habitatges enrunats i malmesos per la guerra, etc.
Actualment, segueix tenint trets d’aquest Llinars tan Antic. A continuació us mostrem una sèrie de fotografies per a què pugueu veure com es diferencia l’Antic Llinars amb l’actual.
Aquesta fotografia mostra com l'Ajuntament segueix estant situat al mateix lloc, la plaça de l'Ajuntament tot i que construit diferent ja que el de la primera fotografia va ser enderrocat a la guerra civil.
En aquesta fotografia podem veure com ha canviat el carrer de l'estació. Abans, només a la zona de la dreta era edificat, i a la zona esquerra era zona verda. En canvi, actualment tant la zona dreta com l'esquerra són zones edificades. A més, es tracta d'una carretera per la qual passen cotxes en tot moment per arribar a l'estació, per la contra que l'antic Llinars on es tractava d'un carrer més tranquil.
És aquí on podem veure la gran semblança entre el passat i l'actualitat. És cert, però, que canvia la tipologia de l'edificació.
En aquesta fotografia, igual que en l'anterior, podem veure com segueix amb la mateixa estructuració que en el passat. La plaça a l'esquerra i els carrers que pugen i baixen per la dreta. A més, podem veure com es conserva la zona verda a la plaça Santa Maria.
Aquí podem observar com, tot i segur amb la mateixa estructuració, la zona verda ha estat eliminada i substituida per una zona edificada. La zona esquerra es tractava d'una zona d'habitatge i actualment es tracta d'una zona més comercial, tot i que també d'habitatge.
En aquesta fotografia podem observar un gran canvi. A l'esquerra de totes dues fotografies situada la riera. Més enllà, a l'antiguitat es podia observar la Miranda, tot i que actualment només podem observar edificis. Á més, es conserva la carretera principal que actualment té com a direcció la variant.
En aquesta fotografia apareix el Castell Nou. En quant al Castell és molt semblant, tot i que actualment està vallat i en l'antiguitat no. També, segueix tenint un pont igual que el d'abans.
L'església segueix sent igual, però el que canvia i es veu diferent és el seu voltant. Abans estava rodejada d'arbres, i actualment... de cotxes!
Aquí sí que veiem realment la diferència i els canvis que ha patit Llinars del Vallés. La miranda va ser destruida a causa de la Guerra Civil, i actualment només podem veure edificacions.
La plaça Santa Maria segueix sent la mateixa que fa tants i tants anys. És cert que ara la podem veure més neta, a causa d'estar feta amb pedres, amb unes zones de jardinets ben verds i macos i amb els voltants rodejats d'arbres, igual que en el passat.
El Pont de la riera Giola també va ser destruit, i és per això que actualment es veu tant i tant diferent. En l'actualitat aquest pont està fet de fusta. En quant al seu voltant, es pot veure com actualment hi ha més edificacions, a diferència que abans on només hi havia edificat un edifici a la zona esquerra.
* Per què Llinars està connectat amb el món global?
Durant el segle XIX la gent rica de Barcelona i d’altres grans ciutats, acostumava a tenir la residència de cada dia i la que utilitzava durant l’estiu. Hi havia molts poblets que vivien d’aquesta gent que venia a l’estiu a viure. La gent de ciutat que passava els estius fora de casa seva era coneguda com els estiuejants.
Llinars, igual que molts pobles del Vallès Oriental i del Maresme, va ser un poble que va rebre molts estiuejants. Era un poble rural on regnava la tranquil·litat i la pau entre els habitants. Entre aquests estiuejants hi van haver personatges il·lustres que van deixar la seva empremta en aquest petit poble del Vallès.
 |
| Isard de la Pl. Santa Maria |
Personatges il·lustres com el famós escultor Frederic Marès (1893-1991) que dos anys abans que esclatés la Guerra Civil va començar estiuejar amb la seva família. Llinars va poder veure moments importants de la vida de l’escultor; com per exemple l’homenatge que li va fer el poble l’any 1984, en presencia de l’aleshores president de la generalitat, Jordi Pujol. Va ser en aquell moment quan se li va dedicar un carrer amb el seu nom. Encara avui en dia es conserva l’escultura de l’isard de la plaça de Santa Maria i la imatge de la Mare de Déu del Prat.
Un altre estiuejant destacat que va passar per Llinars per intentar curar la seva filla petita, va ser Santiago Rusiñol (1861-1931) un gran dramàtic, narrador, pintor i col·leccionista català. “Don Santiago” com era conegut popularment, era una persona molt tranquil·la que aprofitava els estius per seguir pintant els seus quadres. És més tota la gent el recorda fent petar la xerrada al bar del poble Can Taulats, on acostumaven a trobar-se tots els homes del poble a les tardes per explicar la seva jornada. Santiago Rusiñol va donar molt de caliu al poble i va ser un dels estiuejants més estimats per tothom, ja que tot i ser una persona reconeguda arreu de Catalunya sempre se’l veia igual de senzill. A més, va arribar a popularitzar entre els llinarsencs algunes tradicions curioses com la cursa d’ases durant les festes majors.
