5/12/2010

Continuem treballant per dir que la informació del bloc, ja està tota posada i ara només falta retocar allò que no ens ha quedat prou bé; modificar les parts més estilístiques i resumir una mica més la informació per tal que no es faci tan pesat.

Pel que fa a les activitats pensades, intentarem jugar una mica amb activitats que s'hagin de fer al poble, intentarem crear activitats que es puguin fer via online. D'aquesta manera tenim en ment fer una cacera del tresor, una gimcana vivencial, donant totes les pautes adequades als mestres i als alumnes per poder-la fer, entrevistes a la gent gran i unes activitats de J-Clic. Tot i això, encara ens falta pensar una.

1/11/2010

Seguim amb el diari per explicar que cadascú ha buscat part de la informació, entre els llibres de la biblioteca del poble de Llinars, internet i llibres que teníem a casa. A més, hem anat a fer fotos pel poble per tal de fe rel nostre bloc més visual i amb fotografies actuals.

Com ha canviat?

Fa molts i molts anys que a Llinars hi viu gent d’arreu del mon (Africa, Amèrica Llatina, Europa...). En son exemple el Dolmen de Pedra Arca i la Torre del moro.

Existia un castell, l’amo del qual es deia Rimbau. La seva pubilla es va casar amb un noi que es deia Corbera de cognom, i es per això mateix que a l’escut de Llinars apareix un corb.

Es tractava d’un poble que vivia de les feines de pagès, treballadors de terra i criadors de bestiar.

No va ser fins l’any 1860 que va arribar el ferrocarril, la qual cosa suposava la gran comunicació amb Barcelona. Va ser a partir de llavors que la vila va començar a patir un canvi molt important: els estiuejants! Se’ls anomenava “senyors” ja que es tractava de gent vinguda de Barcelona. Entre ells en podem destacar a personatges com Santiago Rusiñol, Frederic Marés o Damià Mateu.*  Aquest tipus d’estiuejants van provocar una sèrie de conseqüències. Per una banda, van aportar riquesa a Llinars, però per d’altra van frenar la industrialització al poble ja que durant els anys 50 van impedir que s’instal·lessin fàbriques al poble perquè consideraven que perjudicarien la qualitat de vida.

De mica en mica el nombre d’habitants anava creixent, i va fer que es comencessin a asfaltar els carrers, reconstruir habitatges enrunats i malmesos per la guerra, etc.

Actualment, segueix tenint trets d’aquest Llinars tan Antic. A continuació us mostrem una sèrie de fotografies per a què pugueu veure com es diferencia l’Antic Llinars amb l’actual.   

 Aquesta fotografia mostra com l'Ajuntament segueix estant situat al mateix lloc, la plaça de l'Ajuntament tot i que construit diferent ja que el de la primera fotografia va ser enderrocat a la guerra civil.

 En aquesta fotografia podem veure com ha canviat el carrer de l'estació. Abans, només a la zona de la dreta era edificat, i a la zona esquerra era zona verda. En canvi, actualment tant la zona dreta com l'esquerra són zones edificades. A més, es tracta d'una carretera per la qual passen cotxes en tot moment per arribar a l'estació, per la contra que l'antic Llinars on es tractava d'un carrer més tranquil.

És aquí on podem veure la gran semblança entre el passat i l'actualitat. És cert, però, que canvia la tipologia de l'edificació.

 En aquesta fotografia, igual que en l'anterior, podem veure com segueix amb la mateixa estructuració que en el passat. La plaça a l'esquerra i els carrers que pugen i baixen per la dreta. A més, podem veure com es conserva la zona verda a la plaça Santa Maria.

 Aquí podem observar com, tot i segur amb la mateixa estructuració, la zona verda ha estat eliminada i substituida per una zona edificada. La zona esquerra es tractava d'una zona d'habitatge i actualment es tracta d'una zona més comercial, tot i que també d'habitatge.

 En aquesta fotografia podem observar un gran canvi. A l'esquerra de totes dues fotografies situada la riera. Més enllà, a l'antiguitat es podia observar la Miranda, tot i que actualment només podem observar edificis. Á més, es conserva la carretera principal que actualment té com a direcció la variant.

 En aquesta fotografia apareix el Castell Nou. En quant al Castell és molt semblant, tot i que actualment està vallat i en l'antiguitat no. També, segueix tenint un pont igual que el d'abans.

L'església segueix sent igual, però el que canvia i es veu diferent és el seu voltant. Abans estava rodejada d'arbres, i actualment... de cotxes!

 Aquí sí que veiem realment la diferència i els canvis que ha patit Llinars del Vallés. La miranda va ser destruida a causa de la Guerra Civil, i actualment només podem veure edificacions.

 La plaça Santa Maria segueix sent la mateixa que fa tants i tants anys. És cert que ara la podem veure més neta, a causa d'estar feta amb pedres, amb unes zones de jardinets ben verds i macos i amb els voltants rodejats d'arbres, igual que en el passat.

El Pont de la riera Giola també va ser destruit, i és per això que actualment es veu tant i tant diferent. En l'actualitat aquest pont està fet de fusta. En quant al seu voltant, es pot veure com actualment hi ha més edificacions, a diferència que abans on només hi havia edificat un edifici a la zona esquerra.

* Per què Llinars està connectat amb el món global?

Durant el segle XIX la gent rica de Barcelona i d’altres grans ciutats, acostumava a tenir la residència de cada dia i la que utilitzava durant l’estiu.  Hi havia molts poblets que vivien d’aquesta gent que venia a l’estiu a viure. La gent de ciutat que passava els estius fora de casa seva era coneguda com els estiuejants.

Llinars, igual que molts pobles del Vallès Oriental i del Maresme, va ser un poble que va rebre molts estiuejants. Era un poble rural on regnava la tranquil·litat i la pau entre els habitants. Entre aquests estiuejants hi van haver personatges il·lustres que van deixar la seva empremta en aquest petit poble del Vallès.

Isard de la Pl. Santa Maria

Personatges il·lustres com el famós escultor Frederic Marès (1893-1991) que dos anys abans que esclatés la Guerra Civil va començar estiuejar amb la seva família. Llinars va poder veure moments importants de la vida de l’escultor; com per exemple l’homenatge que li va fer el poble l’any 1984, en presencia de l’aleshores president de la generalitat, Jordi Pujol. Va ser en aquell moment quan se li va dedicar un carrer amb el seu nom. Encara avui en dia es conserva l’escultura de l’isard de la plaça de Santa Maria i la imatge de la Mare de Déu del Prat.

Un altre estiuejant destacat que va passar per Llinars per intentar curar la seva filla petita, va ser Santiago Rusiñol (1861-1931) un gran dramàtic, narrador, pintor i col·leccionista català. “Don Santiago” com era conegut popularment, era una persona molt tranquil·la que aprofitava els estius per seguir pintant els seus quadres. És més tota la gent el recorda fent petar la xerrada al bar del poble Can Taulats, on acostumaven a trobar-se tots els homes del poble a les tardes per explicar la seva jornada. Santiago Rusiñol va donar molt de caliu al poble i va ser un dels estiuejants més estimats per tothom, ja que tot i ser una persona reconeguda arreu de Catalunya sempre se’l veia igual de senzill. A més, va arribar a popularitzar entre els llinarsencs algunes tradicions curioses com la cursa d’ases durant les festes majors. 

De què vivim?

Fa aproximadament unes tres dècades, Llinars del Vallès, era un municipi rural format per camps de conreu.  Amb el pas del anys, l’expansió de les zones residencials i d’estiueigs, sobretot a principis del segle XX, va afavorir a la instal·lació de moltes empreses de les quals avui dia disposa i que estan dedicades, principalment el serveis, concretament un 59%.  Pel que fa a la indústria i a la construcció del sector secundari, representen un 20% cadascuna. Tot i que, cal remarcar que la indústria és el sector productiu més important de Llinars ja que hi treballen gairebé la meitat dels llinarsencs i llinarsenques assalariats. En relació el sector primari, només un 1% i escaig es dedica a l’agricultura i a la ramaderia.

1. Llinars del Vallés, un poble d’arrels rurals 

Tradicionalment Llinars ha estat un poble agrícola on hi dominaven els conreus de secà (cereals, farratge, patates, vinya i llegums) i de regadiu, estesos al llarg del riu Mogent, i la ramaderia de bestiar boví i oví.

Aquesta activitat, en els darrers 15 anys, ha anat perdent pes i ha cedit al seu lloc a empreses de servei, i en menor mesura a la construcció. Actualment, la pagesia només representa el 1,3% de l’economia del poble i la majoria dels ramaders estan agrupats a la Cooperativa Agrícola i la Ramadera Comarcal.

Cal remarcar, però, que a les afores del poble, encara es poden trobar tres granges que es dediquen el sector primari.  Aquestes granges són les anomenades: Can Miret, Can Cucurella i Can Capa, llocs on la gent encara ara hi va a comprar llet, pollastres,etc. De manera que, es pot considerar que antigament l’agricultura i la ramaderia eren la principal activitat econòmica. Per això, es diu com a dada curiosa o anècdota que Llinars va ser un dels municipis que durant la guerra civil va enviar més llet fresca a Barcelona. Tot i que durant la postguerra, la ramaderia dedicada a la llet va minvar i va prendre importància la de la carn.

Com a altra font de riquesa, sobretot durant la tardor, era la caça de bolets. És a dir,  la majoria de la població es dedicava a ser caçadors de bolets (boletaries)  per després fer el mercat dels bolets.

El mercat dels bolets es tracta d'una tradició molt arrelada a Llinars i que es remunta al segle XIX. Durant la temporada boletaire, a la tardor, diàriament sortien de l'estació de Llinars una seixantena de caixes amb aquest fruit del bosc en un vagó reservat per anar a la Boqueria de Barcelona.

L'ajuntament tenia el control del pes dels bolets, per la transacció del producte, n'havia arribat a pesar prop de vint mil quilos en un dia i en brut. La plaça de la Vila s'omplia de venedors amb els cistells plens i de forasters interessats en comprar-los.

Amb el pas des anys es va crear a Llinars el mercat dels bolets, que va donar renom als rovellons, pinetells i rossinyols del poble. Fins i tot, va sortir un reportatge a la Vanguardia que en feia referència. El 29 d'octubre de 1936 el qual comentava que a Llinars es venien uns 4.000 kg diaris i que moltes famílies vivien d'aquesta activitat mentre durava la temporada de la collita.

Tot i que, Llinars, sigui un poble d’arrels rurals, s’ha de tenir present que la indústria, on hi treballa una part important de llinasencs, i les noves vies de comunicació han canviat el paisatge rural del poble. A més, amb la construcció de l’autopista fins a França, actual AP-7, han anat desapareixent un part important dels horts del Mogent, alguns dels quals encara avui es conserven entre aquesta carretera i la via del ferrocarril. 

2. La indústria, el pes econòmic del poble

A Llinars, les grans empreses que s’hi poden localitzar són bàsicament: Yorka i Intermas (Polígon Collsabadell) i Envasos del Vallès (polígon del Sud), dedicades a la producció d’accessoris per a l’automòbil cautxú i plàstics.  A més, l’Ajuntament ha projectat un tercer polígon, que actualment ja està construït.

A-7 Llinars Park

En els darrers anys, la majoria de les empreses, concretament un 90% de les instal·lades al municipi, han tendit a localitzar-se en aquests polígons on hi predominen els sectors de més pes del poble. Aquests són:

• La indústria de cautxú i dels plàstics,
• La metal·lúrgica, la fabricació de productes metàl·lics,
• La química (amb menor importància) 

  

Pel que fa el tèxtil, la fusta i el suro, la seva importància ha anat perdent pes. No obstant, el subsector industrial ha experimentat un creixement bastant  important. En primer lloc ha estat el de l’alimentació, les begudes i el tabac. I en segon lloc ha estat la construcció de maquinària i equips mecànics. 

3. L'activitat comercial, una activitat vigent fins el dia d'avui i constituïda per un centenar d’establiments

En els darrers anys, els serveis han anat guanyant pes en detriment de la resta dels sectors. En primer lloc el comerç i amb menys importància l’hostaleria seguit dels serveis a les empreses. De manera que el comerç és una de les activitats terciàries principals del poble.

Com a mostra del fet, hi ha un estudi realitzat, l’any 2003 en el qual es comptabilitzen noranta-nou botigues. De totes elles,

• Quaranta-cinc estan dedicades al sectors quotidià alimentari.
• Un parell al no alimentari.
• Divuit a l’equipament per a la llar.
• Nou als articles per a la persona.
• Set a l’automoció i carburant.
• Set a la cultura i el lleure.
• Vuit al comerç mixt.
• I les tres restants estan catalogades com a altres.

Per això, es diu que l’activitat comercial actualment està constituïda per un centenar d’establiments.

Tot i això, s’ha de tenir en compte que l’activitat comercial, ha sigut una activitat d’importància permanent ja que a Llinars, tot i ser un poble petit i en un principi rural, encara avui en dia es conserven algunes botigues que fa més cent anys que estan obertes. Això és un gran honor pel poble, ja que des de la mateixa Generalitat se’ls hi atorga un títol de reconeixement.

Actualment hi ha quatre botigues centenàries, tot i que havia arribat a tenir-ne sis. El més curiós de tot, és que la majoria d’aquestes botigues van començar a tenir dos negocis alhora, el primer que podia ser qualsevol juntament amb el segon que seria  vendre espardenyes. A més, que totes aquestes botigues han estat negocis familiars que han anat passant de generació en generació.

Can Nogueras és la merceria del poble que es va obrir l’any 1900 al veure que no hi havia cap botiga que satisfés aquestes necessitats. Tot i això, venien moltes coses i els llinarsencs van inventar el rodolí següent:

“Volta que voltaràs,

que a Can Nogueras ho trobaràs.”

Cansaladeria Joan Baiges més coneguda pels llinarsencs com Cansaladeria Can Gay. Es va obrir el 1903, on un principi era un petit supermercat, venien pràcticament de tot a part de productes de porc. La botiga va quedar destruïda per culpa d’una explosió durant la Guerra Civil, però es va tornar a reconstruir, fins al dia d’avui que encara està oberta.

Perruqueria Nero també coneguda com Perruqueria Taulats. Era la primera perruqueria d’homes que hi va haver al poble que es va obrir l’any 1888. Juntament amb aquest negoci, la família Taulats va obrir un altre negoci, concretament un bar a la Pl. Santa Maria.

Can Taulats és el bar més antic del poble, el van obrir l’any 1903, fins fa poc tot hi haver fet reformes, encara conservaven el caire rústic característic de l’època. Tothom coneixia el bar Can Taulats, com un dels llocs de trobada al final de la jornada. L’actual propietari explica com encara guarda la copa amb l’embut a sobre on havia begut el mateix Santiago Rusiñol.

4. La Fira de Nadal (La Fira de Torrons)

A Llinars del Vallès, s’organitza una Fira de Torrons o Fira de Nadal que és encapçalada i organitzada per una entitat, on s’agrupen molts dels professionals,  anomenada la Unió de Botiguers, Comerciants i Professionals de Llinars (BULL).  Aquesta fira, la fan coincidir amb el pont de la Puríssima (primera setmana de desembre) ja que és un fira, que remunta des del segle XIX i on els pagesos hi assistien per omplir els seus rebostos de cares el Nadal.

 


Per això, en aquesta fira, que dura entre dos i tres dies, els comerciants del pobles i d’altres vinguts de les rodalies, instal·len les parades ala Plaça dels Països Catalans, per tal de vendre tota mena d’articles relacionats amb el Nadal que s’acosta, com ara: torrons, embotits, llums de colors i plantes.

5. El  mercat del divendres

A Llinars del Vallès, com a molts altres pobles, un cop a la setmana es fa mercat i concretament s’escau el divendres. Durant aquest dia, es reuneix una sèrie de gent provinent del mateix poble o de les rodalies al carrer d’Europa de les Nacions, lloc on es fa el mercat i que  es troba al costat del Pavelló i del Centre d’Assistència Primària, per tal de muntar les parades.  

És un mercat molt conegut per la gent del poble com per la de fora i és un punt de trobada per a molts llinasencs/ques.  

Com és?

1. On està situat Llinars del Vallès?

Llinars del Vallès és un municipi de Catalunya situat a la província de Barcelona, concretament dins la comarca del Vallès Oriental.

El seu terreny s’estén des de la part alta de la vall del riu Mogent fins a la plana vallesana, que mor al Montseny, fet que fa que ocupi una extensió de 27,5 km2.

Com que està localitzat a 40 km de Barcelona, durant els últims anys ha experimentat un alt creixement demogràfic. Tot i així, al dia d’avui encara pot gaudir de la seva tranquil·litat, paisatges verds i costums i tradicions.  

A la taula següent es pot observar l’evolució demogràfica durant els últims 18 anys:

2. Patrimoni 

Localització dels monuments:

 
Castellnou: Palau renaixentista que està molt ben conservat , és el més emblemàtic del poble.

Va ser construït entre el 1548 i el 1558, després de l’ensorrament del Castellvell pel terratrèmol de 1448.

Les finestres de l’edifici estan envoltades de pedra granítica i a la porta principal hi trobem un escut amb cinc corbs i dos lleons.  

Creus de Terme: Dues creus d’estil gòtic que daten del S. XVI. Estan fetes de pedra i en una cara de la creu hi ha representada la llegenda de Sant Jordi i en l’altra la crucifixió de Jesucrist.

Una creu la trobem a la Via Romana i l’altra al cementiri.

Dolmen de Pedrarca:

Construcció funerària de l’època neolítica. Té la planta rectangular i una gran llosa de coberta.

Església de Collsabadell:

Edifici romànic que al llarg de la seva història s'ha vist sotmès a diferents reformes.  L’absis correspon al S. XII, el campanar és gòtic, de planta quadrada i té una alçada de 22 metres.

Turó del Vent:

Nucli de jaciment ibèric, testimoni de les relacions comercials que hi havia en aquell temps.

En aquest poblat, s’hi troben gran quantitat de sitges, fet que explica que eren agricultors i ramaders.

Esglèsia de Sant Esteve del Coll:

L’Església de Sant Esteve data del S. XVI.

Té la planta de creu llatina i a l’interior s’hi conserva la imatge del Roser del S. XVII.

Cada agost la parròquia celebra la festa major.

Torre del moro:

La Torre del Moro és una torre circular que la seva base data de l’època romana i el pis superior de la medieval.

Popularment, es diu que la Torre era un punt d’avís pels pagesos. Quan venien els recaptadors d’impostos del rei moro, la pagesia del Coll pujava a la torre i feia un gran foc. D’aquesta manera els veïns de Llinars podien amagar el seu bestiar.

3. Patrimoni Cultural

• Divisió del poble entre Blaus i Vermells 

Per la Festa Major d'estiu (del 8 a l'11 de setembre) els llinarsencs es divideixen en blaus i vermells. Els blaus són els de la part sud del poble, mentre que els vermells són els del nord. La línia divisòria entre uns i altres és la riera Giola.

Ta rivalitat que hi ha entre els dos costats del poble, ja ve de fa molts anys enrere. Segons explica la gent gran del poble, quan eren els nens eren petits, acostumaven a tirar-se pedretes d’una banda a l’altra de la riera per passar l’estona. Actualment, però, aquesta rivalitat es limita a un enfrontament pacífic i amistós durant la Festa Major consistent en demostrar qui és el millor en diverses proves com: la menjada de flams, l'estirada de corda, la guerra d'aigua, la burricada... Un cop acabades les competicions es proclama el vencedor de l'any de la festa.

L'elecció del blau i el vermell no és pas una casualitat, ja que precisament són els colors que vesteixen els jugadors de futbol del Club Deportiu Llinars.

27/10/2010

Per poder crear el bloc, primer de tot hem hagut de triar el poble. A continuació crear un compte gmail amb el nom del poble escollit, en aquest cas Llinars del Vallès. Cal dir, que el municipi en qüestió va ser escollit a sorts.

Seguidament, hem creat un bloc amb el blogger posant un títol i hem afegit el subtítol com a eslògan: Llinars del Vallès, la vall del lli. Pel que fa al disseny del bloc, hem posat el més senzill però més endavant poder-ho modificar i fer-lo més atractiu.

Finalment, hem creat les pestanyes fixes, tal i com ens van ensenyar a la reunió, anant a nova entrada i seguidament editar pàgines. 
L’única modificació que hem fet ha estat canviar el color del nostre títol, subtítol i de les pestanyes fixes. Per acabar l’última cosa a fer ha estat fixar-nos uns objectius.